A qui beneficia fer noves eleccions?

Anàlisi dels riscos i oportunitats pels partits a deu dies de la repetició electoral

7 min
Candidats a la presidència de la Generalitat. Debat a TV3

Quan l’independentisme va superar el 50% dels vots i va aconseguir una folgada majoria absoluta, pocs es pensaven que desencallar la investidura seria tan complicat. Però els recels entre JxCat i ERC venien de molt abans del 14-F i no els han aconseguit superar quan falten deu dies perquè acabi el termini per repetir les eleccions. Uns comicis que allargarien la situació d’interinitat i que evidenciarien el fracàs dels polítics, però que també representen una oportunitat per als partits.

1.
PSC: Consolidar-se com l’alternativa a l’independentisme
Salvador Illa: “El resultat de les eleccions a Madrid ni allunya ni acosta els indults”

✅El PSC és, probablement, el partit amb millors perspectives si hi ha noves eleccions. No només per la victòria el 14-F, sinó perquè, davant d’un fracàs de les negociacions ERC-JxCat, es pot erigir amb més arguments com l’alternativa a un Govern independentista. Els socialistes creuen que tornar a les urnes amb aquestes condicions els pot beneficiar i no descarten que el desencant amb els fins ara socis a la Generalitat –i la possible abstenció que se’n derivi al flanc sobiranista–, el descens encara més accentuat de Cs i l’acostament dels comuns a ERCels permetin anar més enllà dels 33 diputats actuals, que són més del doble dels que van aconseguir el 2017. Un tripartit progressista que trenqui amb la lògica del Procés, a més, apareix a l’últim baròmetre del CIS com l’opció preferida dels catalans i, en clau estatal, un bon paper del PSC també podria donar aire al PSOE després dels mals resultats a Madrid.

❌El gran actiu de l’anterior campanya, l’efecte Illa, ha perdut força sense que el candidat socialista hagi tingut l’oportunitat de desplegar al Parlament el seu programa de govern. El transvasament de vot de Cs podria haver tocat sostre, i els vots en joc al flanc constitucionalista podrien anar cap al PP o cap a Vox.El partit també tem que la previsible abstenció i el fet que les eleccions se celebrin en període de vacances l’acabin afectant. També té clar que, encara que guanyi les eleccions, la correlació de forces –i, per tant, les possibilitats de governar– pot ser molt semblant a l’actual.

2.
Posar en risc el resultat més important del partit des del 1932
El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, en roda de premsa

✅ Si hi ha repetició electoral, ERC confia que la ciutadania en responsabilitzi JxCat per com s’han desenvolupat les negociacions d’investidura i, per tant, que els de Puigdemont n’assumeixin un cost més elevat a les urnes. Si es complís aquest pronòstic, Esquerra tindria l’oportunitat de guanyar uns escons més de marge respecte de Junts  –ara estan 33 a 32– i reforçar el lideratge que va assumir el 14-F, quan va ser per primera vegada des de l’esclat del Procés la força independentista més votada al Parlament. A més, amb la pandèmia en retrocés i la vacunació a ple ritme, podria reivindicar amb més força que fa tres mesos la gestió que ha fet des d’algunes conselleries clau de la Generalitat en el combat contra el covid, com per exemple la de Salut.

❌La nit electoral del 14 de febrer, ERC es veia amb la presidència de la Generalitat a tocar, un objectiu que no fa ni 10 anys semblava inabastable. Si ara es torna a les urnes posaria en risc el resultat electoral més important del partit des del 1932. Per començar, els republicans temen que el PSC els ampliï l’avantatge –el 14-F van empatar en escons– i consolidi el cicle electoral a l’alça dels socialistes de cara a futures conteses com les generals o les municipals. També hi ha un fantasma que podria recórrer la campanya electoral republicana: ¿i si JxCat trinxa els pronòstics i aconsegueix la remuntada com a les catalanes del 2017? A més, Esquerra tampoc es podria oblidar de la CUP, que va a l’alça i sempre han tingut vot fronterer en disputa.

3.
JxCat: La dificultat d’explicar el desacord amb l’únic aliat possible
Laura Borràs en una fotografia d'arxiu

✅Junts per Catalunya va perdre el lideratge de l’independentisme i la presidència de la Generalitat la nit del 14 de febrer per un diputat i uns 35.000 vots davant d’Esquerra. Aquell dia molts dirigents de Junts van pensar en el divorci que acabaven de protagonitzar amb el PDECat, amb qui tenien frontera de votants en la cita a les urnes. Àngels Chacón va quedar fora del Parlament amb 77.000 vots, alguns dels quals –interpreten a Junts– podrien haver optat per Laura Borràs i brindar-li la presidència de la Generalitat. Amb una nova cita a les urnes podrien intentar recuperar aquests votants apel·lant al vot útil i al fet que el Partit Demòcrata ja ha quedat fora de la cambra un cop. A diferència del 14 de febrer, ara sí que comptarien amb drets electorals i espai garantit als mitjans de comunicació. 

❌Arran del desgast de la negociació amb Esquerra i el fet que s’abstingués dues vegades en el primer debat d’investidura de Pere Aragonès, JxCat s’arrisca a quedar com un dels culpables de la repetició electoral. També tindria un problema per definir les aliances posteriors: el partit de Carles Puigdemont només té dos possibles aliats, que són ERCi la CUP. I, en termes de formació de govern, només Esquerra. A diferència dels republicans, no té opcions de pactar amb els comuns i, a escala nacional, també ha exclòs el PSC. Això vol dir que s’enfrontaria a la dificultat d’explicar el desacord amb Esquerra després d’haver assolit més del 50% dels vots i amb la necessitat de pactar amb els republicans també després dels comicis.

4.
Vox: Deglutir Cs i PP per seguir creixent
El líder de Vox, Ignacio Garriga, en una fotografia el passat divendres al Parlament

✅Vox ha tret pit del seu resultat electoral fins a convertir-lo en un hashtag: #Los11deVox. L’extrema dreta va donar la campanada el 14-F convertint-se en quarta força al Parlament, però no es conforma i, en cas de repetició electoral, aspirarà a continuar creixent. Possiblement, a costa de Cs i el PP, encara que els d’Ignacio Garriga també han fet del PSC un rival.

❌Encara és aviat per saber si Vox podrà consolidar aquest espai o si Cs i el PP –beneficiat per la victòria d’Isabel Díaz Ayuso– encara poden menjar-li terreny.

5.
CUP: Canalitzar el malestar de les bases amb ERC i JxCat
Dolors Sabater

✅Dels tres partits independentistes, la CUP és el que pot sortir més beneficiat d’una repetició electoral. Les divergències entre ERC i JxCat a l’hora d’arribar a un acord situen la formació anticapitalista en una posició privilegiada per mirar de canalitzar el malestar de les bases amb les dues grans forces independentistes. Els cupaires, a diferència de legislatures anteriors, van subscriure amb celeritat un acord per a la investidura amb els republicans que ha servit per contrarestar els que sempre els acusen de posar bastons a les rodes. El seu rol de mediador, afavorint la cimera de dimecres, referma aquest sentit de la responsabilitat que intentaran capitalitzar a les urnes si es repeteixen els comicis.

❌El perill principal al qual s’enfronta la CUP és que una nova convocatòria electoral situï JxCat per davant d’ERC i deixi en paper mullat el pacte assolit amb els republicans, especialment en l’àmbit social, en què el partit assembleari ha centrat tots els esforços per mirar de pal·liar els efectes de la crisi fruit de la pandèmia. El partit de Carles Puigdemont no ha amagat els seus recels amb alguns dels punts de l’acord, i en cas que quedi primer tindrà més força a l’hora de renegociar a la baixa les demandes dels anticapitalistes.

6.
Comuns: Ser decisius perquè ERC opti per un govern d’esquerres
Jéssica Albiach candidata de En Comú Podem a les eleccions al parlament de Catalunya

✅Des del 14-F, els comuns s’han mantingut fidels a la seva aposta per un govern d’esquerres, malgrat les poques possibilitats que ha tingut fins ara de prosperar. Aquesta continuaria sent la seva aposta si Catalunya finalment repetís eleccions. Però perquè tingués números de tirar endavant, la candidatura de Jéssica Albiach necessitaria ser decisiva. Podria passar si JxCat perdés pes i els comuns tinguessin la capacitat d’oferir-se com a alternativa d’esquerres a ERC. En Comú Podem, a més, també podria aprofitar per intentar capitalitzar el desencís dels votants independentistes cansats de les lluites fraticides entre ERC i JxCat.

❌El repte principal que haurien d’afrontar els liles seria la probable pujada del PSC. L’anomenat efecte Illa ja va amenaçar els resultats del partit el 14-F. Finalment van aconseguir salvar els mobles i mantenir els vuit diputats que ja tenien, malgrat perdre vots en bona part de l’àrea metropolitana. Els podria penalitzar que els votants més federalistes de l’espai de la confluència responguessin a les crides al vot útil dels socialistes per convertir-se en l’alternativa a l’independentisme. Si fos així, els comuns es convertirien en uns dels principals damnificats d’una repetició electoral que els podria donar un paper marginal al Parlament.

7.
Ciutadans: Remar contra la desaparició
Carlos Carrizosa al Parlament en una imatge d'arxiu

✅El pessimisme impera a Ciutadans. Però tot i així encara hi ha algunes veus que veuen la repetició electoral com una oportunitat per millorar resultats. Com? Gràcies a una millor campanya electoral, amb més actes presencials, i mobilitzant el vot de molts constitucionalistes que el 14-F –amb una participació del 51,3%– es van quedar a casa. La llista de Carlos Carrizosa creu que també podria veure’s beneficiada d’un esvaïment –encara que sigui parcial– de l’efecte Illa.

❌El risc de desaparèixer del Parlament és real. La desfeta de les catalanes –Cs va perdre trenta diputats– va anar seguida del fiasco de la moció de censura a Múrcia i l’avançament electoral a Madrid, que va deixar el partit primer sense presència al govern autonòmic i després sense un sol escó a l’Assemblea madrilenya. Afrontar una altra campanya sense haver-se recuperat d’aquest cop i en plena ofensiva d’absorció dels quadres taronges per part del PP pot ser letal.

8.
Confiar en la renovació del partit per remuntar la desfeta del 14-F
Alejandro Fernández i Santi Rodríguez, en una imatge d'arxiu al Parlament

✅La patacada del 14-F va obligar Alejandro Fernández a moure peça per intentar apaivagar les crítiques internes. Va incloure, així, perfils de consens en una direcció ampliada que, amb unes noves eleccions, hauria de pilotar la campanya amb esforços renovats. La direcció creu que està reflotant unes bases que s’havien distanciat del partit i que tornen a estar il·lusionades amb el projecte. A més, també podrien capitalitzar el degoteig de baixes de Ciutadans per presentar-se com l’alternativa sòlida de l’unionisme i l’opció de centredreta constitucionalista.

❌L’abisme a què es pot veure abocat el PPés que els seus tres diputats s’acabin convertint en zero si Vox continua a l’alça. Els populars també haurien d’afrontar la possibilitat de refer la seva llista electoral. La incorporació dels fitxatges de Lorena Roldán i Eva Parera en els primers llocs de la llista va generar crítiques internes, perquè va suposar deixar en un segon pla militants històrics del partit, que van quedar fora del Parlament.

9.
PDECat: Una segona oportunitat per recuperar-se
Entrevista d'Esther Vera a Àngles Chacón

✅Després de quedar fora del Parlament amb 77.000 vots, unes noves eleccions serien una altra oportunitat per a Àngels Chacón. El seu relat passaria per marcar perfil ideològic i intentar recollir el descontentament amb ERC, JxCat i la CUP després del desacord.

❌Les seves principals dificultats són presentar-se com a vot útil després de no obtenir representació i retenir els votants que el 14-F van dubtar entre ells i JxCat o un altre partit. Les condicions, però, serien pitjors: el PDECat ja no compta amb drets electorals i necessitaria finançament després de quedar-se sense els ingressos del Parlament i el deute acumulat de l’anterior campanya.

stats