26/02/2023

Sense llengua no som res diferent

2 min

Sota el títol Un Occident segrestat, Tusquets Editors acaba de publicar dues conferències pronunciades per l’escriptor txec Milan Kundera el 1967 i el 1983. Es tracta d’un volum molt prim de pàgines però amb molt de pes, enlluernador, perquè les reflexions sobre la importància vital de la cultura per a les nacions petites li són extraordinàriament familiars a un lector català i perquè les obsessions antioccidentals del comunisme rus que van patir txecs, polonesos o hongaresos expliquen què hi ha en el rerefons psicològic de les pulsions agressores de Putin, i sonen especialment actuals en aquest primer aniversari de la guerra a Ucraïna.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

“Els pobles petits només poden defensar la seva llengua i la seva sobirania a través del pes cultural de la mateixa llengua. [...] Durant aquest segle, el nostre poble probablement ha viscut més desgràcies que molts altres i si el seu talent s’ha mantingut despert, potser ara en sap més”, deia Kundera per recollir la paradoxa que és precisament sota el patiment que “els turments es transformen en riquesa creadora”.

Kundera parlava de l’Europa central, que aleshores vivia la dramàtica situació de ser el centre geogràfic d’Europa i part cultural d’Occident, atrapat al cantó oriental del Teló d’Acer. Es tracta d’una experiència llunyana a la nostra en termes polítics però molt semblant en termes de supervivència: “Una nació petita és aquella l’existència de la qual es pot qüestionar en qualsevol moment, que pot desaparèixer i que n’és conscient”.

Per això, la difusió de la llengua catalana i el seu ús, tant el popular com el que és capaç de vehicular pensament i alta cultura, sobretot a través de la literatura, no poden pensar-se només amb uns pressupostos o un programa electoral sinó que convoquen tothom a entendre que sense llengua no som res diferent.

stats