Deures pendents i exemples que cal seguir
BarcelonaQuan falten tres setmanes per a l'inici del curs escolar cada vegada hi ha menys temps per preparar-se per al que vindrà. L'estiu, que havia de servir per tenir a punt tota la infraestructura i els protocols de cara a la tardor, no ha donat treva i el coronavirus ha continuat atacant amb força determinades zones, sobretot les més poblades. Això fa que cada vegada hi hagi més dubtes sobre si al setembre es podrà reprendre el curs i aconseguir certa normalitat laboral. El Govern afirma que ho tindrà tot a punt per obrir, però la incertesa encara és molt gran.
Per tot això, des de l'ARA hem volgut parlar amb experts perquè ens assenyalin quins són aquests deures pendents i també per fer una ullada al que estan fent altres països per controlar els rebrots. Aquest dissabte s'ha sabut que una quarantena d'escoles de Berlín han tingut casos de covid-19 al cap de poques setmanes d'iniciar-se el curs. També a Israel s'ha hagut de fer marxa enrere en algunes escoles. Aquesta possibilitat, la de començar el curs i haver de tancar les escoles al cap de poc temps, és una espasa de Dàmocles sobre les famílies i sobre els nens, ja que podria afectar greument els resultats acadèmics d'una generació.
Com apunten alguns dels experts, encara hi ha moltes incògnites sobre com es gestionarà aquest retorn i com s'ho faran els pares que hagin de posar en quarantena els seus fills o que vegin com es tanquen els seus centres. Aquesta eventualitat hauria d'estar prevista, ja que molts pares no podran fer-se càrrec dels fills si treballen, i s'ha d'evitar deixar-los amb els avis. També s'ha de preveure que moltes persones no voldran deixar d'anar a la feina per por de perdre-la.
L'objectiu ha de ser evitar de totes totes un confinament total que seria letal per a l'economia. Però per aconseguir-ho no n'hi ha prou que la ciutadania faci cas de les recomanacions. Com demostren els exemples analitzats, l'administració també hi ha de posar de la seva part. Així, per exemple, a Itàlia han funcionat bé els controls als aeroports, a Nova Zelanda s'han confinat grans ciutats per uns pocs casos, a l'Uruguai es mantenen les fronteres tancades i s'han fet molts tests, i a Noruega el govern ha pres una decisió molt poc usual i ha fet saber als seus ciutadans que "s'han acabat les vacances" per evitar la mobilitat de persones.
Evidentment, cada país és un món, però hi ha experiències que poden ser molt útils perquè han demostrat ja que funcionen, mentre que a Catalunya i Espanya sembla que no s'acaba de trobar la tecla adequada. També hi ha consens entre els experts en coses concretes, com que de cara a la tardor s'ha de generalitzar la vacunació de la grip per descongestionar les urgències o que s'ha de millorar molt el rastreig dels contactes. Fins ara, els cribatges massius, la mascareta obligatòria i el tancament de l'oci nocturn s'han revelat com a estratègies eficaces. Però ara queden tres setmanes per arribar a una de les primeres fites de la tardor. I els ciutadans, que en general estan responent bé, esperen que la seva administració estigui també a l'altura.
